FELLINI 8 ½ (Otto e mezzo) (1963)
Dirigida per Federico Fellini
Interpretada per:
Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Anouk Aimée, Sandra Milo, Rossella Falk, Barbara Steele, Mario Pisu, Guido Alberti, Madeleine LeBeau, Caterina Boratto, Annibale Ninchi, Giuditta Rissone, Eddra Gale, Tito Masini, Nadine Sanders, Georgia Simmons, Hazel Rogers, Riccardo Guglielmi, Giulio Paradisi, Maria Antonietta Beluzzi, Polidor, Maria Wertmuller, Rossella Como, Nino Rota.
Durada: 140 min
Música: Nino Rota
Guió: Tullio Pinelli, Federico Fellini, Ennio Flaiano, Brunello Rondi
Fotografia: Gianni di Venanzo
Sinopsi argumental:
Guido, un director de cinema famós travessa una crisi de creativitat, malgrat això, intenta fer una nova pel·lícula, en què recorda els fets més importants de la seva vida i les persones que l’han envoltat, dins d’un clima on es difon el límit entre la realitat i la fantasia.
CENTRE DE LECTURA
Cine club
Cicle “Il cinema italiano, un cinema da tener occhio”
Reus, 7 de novembre de 2012
2/4 de 8 del vespre
Federico Fellini va néixer a la petita ciutat italiana de Rimini el 1920 i va morir a Roma el 1993. La seva vida a Rimini, l’escola, els seus amics, i la descoberta de Roma es reflectirien després en les pel·lícules. Malgrat això, sempre va dir que no era la memòria la qui dominava les seves obres, sinó la invenció i el plaer de narrar. Des de sempre va mostrar passió pel cinema, però la seva vida s’encaminava al dibuix, al retrat i a l’escriptura en diaris i revistes.
A principis de 1939 es va traslladar a Roma, amb el pretext d'assistir a la Facultat de Dret, però en realitat el que volia era dedicar-se al periodisme. Escriu en revistes satíriques, treballa com a caricaturista polític, i dibuixa. Guanya diners, aconsegueix bones ofertes de feina, coneix personatges notables, col·labora amb algunes pel·lícules i escriu guions i gags. També entra a col·laborar com a escriptor radiofònic a l’EIAR (Ente Italiano Audizioni Radiofoniche), on signa nombrosos guions i presentacions de programes de música. És en aquest context on comença una relació emocional i artística amb Giulietta Masina, que esdevindrà la seva companya inseparable. Un altre actor que apareix constantment als seus films és Marcello Mastroianni, gran amic del director.
Va debutar com a director, juntament amb Lattuada, amb Luci del varietà (1950), el món de la faràndula i la seva decadència, però el seu debut absolut és a Lo sceicco bianco (1951), sobre la vida d’una parella a Roma. En aquesta època va conèixer Nino Rota, el músic amb qui col·laboraria la resta de la seva carrera. El gran èxit internacional arriba a Fellini gràcies a la pel·lícula La strada (1954), sobre el tractament de la gran urbs de Roma i l'ambient del circ i els gitanos.
Com a director cal destacar, entre moltes: Le notti di Cabiria (1957), història d'una prostituta i els seus anhels; La Dolce Vita (1960), un dels títols més famosos del cinema europeu dels 60; Fellini 8 ½ (1963), la crisi d’un director de cinema i el seu món; Giulietta degli spiriti (1965), amb l’ús del color com a element expressiu i simbòlic; Amarcord (1973), la infantesa, la família, la classe obrera, la misèria i la mentalitat de la "Itàlia profunda"; E la nave va (1983), òpera i cinema d'època; Ginger e Fred (1986), amb referència als ballarins, etc.
Va obtenir molts guardons, entre els quals premis al Festival de Canes (Intervista, Roma, La Dolce Vita), al Festival de Venècia (Lleó d’Or a la carrera; Lleó de Plata a La Strada i Els inútils), i quatre Òscars a la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa (Amarcord, Fellini 8 ½, Les nits de la Cabíria i La Strada). Tot i els premis, Fellini no ha guanyat mai l’Òscar individual a millor director.
Hi ha tres moments en la filmografia d'aquest director:
Un constant apropament al corrent neorealista italià dels 40 i 50.
El reconeixement internacional i la conquesta dels cinemes de tot el món.
L'època de maduresa, marcada pel seu distanciament amb la crítica i per la seva pèrdua de rendibilitat de mercat.
Fellini 8 ½ és una de les grans pel·lícules de la història del cinema que en va inspirar moltes altres de posteriors.
L’estil del director barreja la fantasia, la malenconia, la visió esbiaixada de la realitat, les imatges barroques, els somnis, el pensament, la sàtira i la solitud de l’home davant el món. Fellini ni afirma ni nega que l’argument de la pel·lícula siguin seqüències autobiogràfiques, malgrat que molts crítics ho han entès així.
En general, s’accepta que hi ha un punt d’inflexió en l’obra de Fellini, que recau justament en la pel·lícula Fellini 8 ½. Hi ha una primera etapa vinculada al neorealisme i una segona marcada per una fórmula més barroca, més abstracta, sense argument clàssic, i amb referències i metàfores que se’ns escapen a la primera visualització. És un estil creatiu que ha fet aparèixer l’adjectiu ‘fellinià’ quan ens referim a un estat delirant, frenètic o incontrolat.
Després de 7 pel·lícules i un curt, nomena aquesta Otto e mezzo. És a dir, el títol fa referència al lloc que aquesta pel·lícula ocupa en la seva filmografia: és el film número 8; i el mig es refereix a un curt.
La història de Fellini 8 ½ comença quan el protagonista, Guido Anselmi (Marcello Mastroianni) de 43 anys, un director de cinema d’èxit, passa una temporada en un balneari per reposar i perquè té una crisi que l’angoixa i que no deixa que desenvolupi correctament la seva feina de director.
Fer una pel·lícula sense saber com fer-la comporta un drama al personatge. És com un escriptor amb un full de paper en blanc davant seu, incapaç d’emplenar-lo, o com un pintor davant la tela que no sap com acolorir. En començar la direcció de la pel·lícula, Fellini no sabia ben bé quina professió tindria el protagonista, perquè una crisi existencial, de valors, de feina, creativa o artística, la pot tenir qualsevol, sigui director sigui advocat o cambrer.
Vol dirigir una pel·lícula, però no se’n surt, i tot el que fa per aconseguir-ho constitueix la trama. S’enfronta als problemes quotidians, els problemes materials, els contratemps, la premsa i l’estrès. La impotència davant la manca de creativitat és precisament el seu fil argumental. La crisi provoca que surtin a la llum els seus secrets, les incerteses, els personatges que el persegueixen: el guionista, el productor, la dona i l’amant. I s’encomana als somnis per abstreure’s. Així, el seu món de records i fantasies s’intercala en la realitat, que es torna confusa i delirant. El resultat és una obra d'art amb un gran Mastroianni i una impecable fotografia.
Fellini 8 ½ va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i Òscar al millor vestuari, i en una enquesta del British Film Institute del 2002 feta a directors de cinema va sortir elegida com la tercera millor pel·lícula de la història.
Ció Munté
