Ho trovato questo

Ciao, compagni!

Ho trovato un materiale didattico di Rai Scuola. Vi mando il link se si può usare per fare i compiti:

http://www.raiscuola.rai.it/articoli/federico-fellini-8-e-12-trama-e-analisi-del-film/6481/default.aspx

Ci vediamo venerdi! 

Federico Fellini – schema divisione lavoro per il 2 novembre

Federico Fellini – schema divisione lavoro per il 2 novembre

*         F. Fellini: -          biografia (p. 4) Francesca -          filmografia (p. 8) Francesca	*         Il cinema di Fellini (p. 9) - Ton
*         Sinopsi); (p. 12) -          (8 e ½) - Victor -          (Amarcord)	*         Rassegna stampa (p. 13) -          (8 e 1/2) - Enric -          (Amarcord)
*         Fellini ha detto... (p. 15 e 16) -          (8 e ½) - Ciò -          (Amarcord)	*         presentazione del regista, (vedi p. 3) *         Presentazione del film -          (8 e ½) - Luigi -          (Amarcord)
*         Interviste relazionate con il regista e la sua opera) (p. 17) - Muntsa	*         Presentazione in catalano (pag. 18) -          (8 e ½) - Ciò -          (Amarcord)
Altro	Tutti devono scrivere: Riflessioni personali sui film L’avventura, e su Blow-up, entrambi di Michelangelo Antonioni (rispondere al blog, dopo la presentazione fatta al cineclub).

BLOW-UP - SINOPSI

Blow-up è un film ispirato ad un racconto dello scrittore argentino Julio Cortázar, il film di Michelangelo Antonioni ritrae il mondo della società consumistica della Londra degli anni sessanta. Le persone scontano la solitudine e l’indifferenza dovute alla mancanza di comunicazione.

La storia è focalizzata su Thomas, un fotografo londinese di moda, che sta realizzando un libro fotografico per completare un servizio giornalistico (sono tutte fotografie di personaggi frequentanti le strade londinesi). Va con l’inseparabile macchina fotografica verso un vicino parco pubblico, dove sorprende una coppia clandestina di amanti: un uomo anziano ed una donna più giovane.

Thomas si allontana, in quanto la donna si accorge della sua presenza e lo insegue. La donna della coppia cerca disperatamente di rintracciarlo scoprendo dove abita per farsi dare la pellicola contenente le foto "incriminate". Pretende di avere il rullino con le fotografie, ma Thomas se ne và con il automobile.

Quando sta solo, Thomas può fare un ingrandimenti della fotografia e osserva una misteriosa presenza, una pistola nel folto degli alberi.

Ciò che importa è il fatto di avere scattato delle fotografie sensazionali. Emozionato della sua scoperta, Thomas chiama subito l’amico editore. Un ulteriore ingrandimento gli rivela così l’imprevisto: a terra gli sembra di intravedere il corpo disteso di un uomo. Nel buio della notte, il fotografo decide quindi di tornare nel parco, dove rinviene effettivamente un cadavere. Il protagonista continua le investigazioni, arrivando sempre più vicino alla verità, ma non la trova.

Nuovamente in il suo laboratorio, Thomas si accorge che nel frattempo qualcuno gli ha sottratto le fotografie e i negativi. Parla con il suo editore per avere qualche consiglio, e nota per strada la donna fotografata nel parco, ma dopo un breve inseguimento in mezzo alla folla finisce per perderla di vista. Il mattino seguente, quando Thomas decide di ritornare nel parco, il cadavere non c’è più.

Nell'epilogo si vede una partita di tennis senza palle né racchette, e osserva la partita “virtuale” che uno di loro sta mimando nel campo da tennis.

http://www.activitaly.it/immaginicinema/antonioni/blow-up.htm

Ció

BLOW-UP. Presentació al Cine Club

BLOW-UP

Dirigida per Michelangelo Antonioni (1966)

Interpretada per David Hemmings (Thomas)i Vanessa Redgrave (Jane)

Durada: 112’

Sinopsi argumental: La pel·lícula és l’adaptació del conte “Las babas del diablo”, de Julio Cortázar. Thomas, un fotògraf del món de la moda, retrata de lluny una parella que s’abraça en un parc de Londres. La dona se n’adona i li reclama els negatius. Thomas es nega a lliurar-los-hi, però en revelar les fotografies s’adona que ha estat testimoni involuntari d’un homicidi.

CENTRE DE LECTURA

CINE CLUB

Cicle: “Il cinema italiano, un cinema da tener d’occhio”

Reus, 24 d’octubre de 2012

2/4 de 8 del vespre

BLOW-UP O EL DESIG D’UNA NIT D’ESTIU D’ANTONIONI

 Blow-Up transcorre a Londres els anys seixanta. Descriu un dia a la vida d'un fotògraf, Thomas, que va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, tret d’una parella que s'abraça i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s’adona finalment de la seva presència i, molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba a la tarda i Thomas accedeix a donar-li un rodet, però no li dóna el bo. Després, quan revela les fotografies fetes al parc, s’adona per ampliacions successives (blow-up significa «ampliació» en anglès) que ha estat, de fet, testimoni d'un homicidi. Torna de nit al lloc i veu el cadàver que les fotografies li han permet descobrir. De tornada a casa seva, troba el seu taller regirat: tots els clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca el consell d’un amic, que resulta ser debades. Al matí següent torna al parc i llavors descobreix que el cos també ha desaparegut.

Obra d'una gran modernitat, Blow-Up qüestiona les relacions que mantenen la realitat i la il·lusió, a través del recorregut iniciàtic i incoherent d'aquest fotògraf de moda, Thomas, que descobreix, enllà del seu estudi, el gruix d’una realitat que escapa al seu abast.

La pel·lícula aborda també punts més foscos, com és ara, la por de Thomas a la mort. Anant al parc, busca la tranquil·litat i la calma que necessita, i que el treball no li aporta. Però, quan es troba enfrontat sobtadament a la imatge d’una mort que no sap encaixar de cap manera, la seva vida fa un tomb sobtat.

Podríem dir que el cinema d'Antonioni planteja qüestions de to existencialista utilitzant diferents símbols i que trobem aquestes marques en una gran part de les seves pel·lícules. El film es mou en diferents plans. El pla de l’aventura i el pla del retrat psicològic. El pla de la realitat “real” i el de la realitat virtual. El pla del soroll i el pla del silenci. Tot això en fa una obra pràcticament perfecta. Blow-Up és, també, malgrat la seva austeritat, un dels pocs films del director que aconseguí l’èxit comercial.

A més, queden dues consideracions que contenen el significat més important de la pel·lícula. La primera és que l’ull humà, per molt que estigui entrenat, percep només el que vol veure. Thomas, en efecte, no s’adona de l’assassinat, no s’adona del cadàver. A ajudar-lo intervé l’ull mecànic d’una càmera fotogràfica i, encara que amb ampliacions successives, aconsegueix descobrir “el fet”.

La segona consideració és que Antonioni descriu una realitat que, en la seva essència, no es pot percebre sinó superficialment: la fotografia, així com el cinema o la televisió, només poden donar-nos una “imatge” de la realitat. Aquesta imatge, però, no contribueix a aclarir la naturalesa de la realitat, sinó que, ben al contrari, barreja, per dir-lo d’alguna manera, les cartes del joc plantejat.

Blow-Up ha quedat, en perspectiva, com una obra mestra de l’art-i-assaig del seu temps, plena d’imatges o aparences de la vida moderna i atractiva del Londres de llavors. Inspirat en el conte de Cortázar Las babas del diablo, Michelangelo Antonioni ens mostra com dins de l’aparent rutina quotidiana es fàcil detectar una atmosfera inquietant.

Enric Curto Ferré